Picanya és un poble d'11.300 habitants, situat a l'Àrea Metropolitana de València, i nosaltres sóm gent que se l'estima i vol que continue millorant i avançat en el bon camí pel que ho ha fet fins ara.
viernes, 29 de mayo de 2009
píldora del día después
Alguien entiende porqué los curas se meten donde teóricamente no entienden???
ES que los jóvenes no tenemos capacidad para decidir?
Sabemos que no es un método contraceptivo pero nos ayudará a no tener que recurrir al aborto.
Cual es el problema?
Porqué quieren determinar mi vida y mi conducta privada?
ES que los jóvenes no tenemos capacidad para decidir?
Sabemos que no es un método contraceptivo pero nos ayudará a no tener que recurrir al aborto.
Cual es el problema?
Porqué quieren determinar mi vida y mi conducta privada?
Quiero vivir en Picanya
Se ha aprobado el desarrollo Sud de Picanya que supone la construcción de nuevas viviendas con al menos el 35% de ellas sometidas a algún régimen de protección, además, supondrá el enterramiento de las vías del tren, lo que redundará en una mejor calidad de vida de los vecinos y vecinas de Picanya.
jueves, 28 de mayo de 2009
Vull a anar a l'escoleta...
Vull una escoleta on jugar a l'aire lliure...
...vull còrrer amb els amiguets i les amiguetes...
...vull omplir-me les butxaques de terra i de pedres...
...vull experimentar amb els colors i viure aventures...
...vull el meu espai i per fí el tinc, ací a Picanya...
a una escola plural i igualitària, pública, de tots i per a tots.
...vull còrrer amb els amiguets i les amiguetes...
...vull omplir-me les butxaques de terra i de pedres...
...vull experimentar amb els colors i viure aventures...
...vull el meu espai i per fí el tinc, ací a Picanya...
a una escola plural i igualitària, pública, de tots i per a tots.
miércoles, 27 de mayo de 2009
Passetjar
Amb l'arrivada del bon temps i del solet, passetjar per Picanya es fa molt més agradable.
Els arbres i els jardins en flor, amb els nous brots d'una ampla varietat de verds, retrobar-se amb el veïnat què, com tú, ha decidit deixar el pis i prendre per un ratet el carrer, parar-se a xerrar als cantons i a la fresca.
Els pardalets són els més agraïts, piulant al sol i gaudint dels amagatalls que ofereixen arbres i jardins... feliços, com jo.
Els arbres i els jardins en flor, amb els nous brots d'una ampla varietat de verds, retrobar-se amb el veïnat què, com tú, ha decidit deixar el pis i prendre per un ratet el carrer, parar-se a xerrar als cantons i a la fresca.
Els pardalets són els més agraïts, piulant al sol i gaudint dels amagatalls que ofereixen arbres i jardins... feliços, com jo.
viernes, 22 de mayo de 2009
D'eixe, jo també en tinc un traje...
…i dos i, segurament, tres o quatre…
I amb aquest pensament deu gitar-se Rajoy tots els dies, malgrat què, al dia següent, s’alce i, amb tota la barra, siga capaç de no demanar la dimissió de cap dels seus benvolguts companys…
Clar, pot ser hagen malbaratat recursos públics, suposadament, o acceptat regalets de moda, suposadament, però aquestes “faltes” són sòlament errades d’apreciació (…JA!).
De ben segur que si hagueren fet altres coses de veritat greus, es demanarien responsabilitats… com ara anar-s’en de cacera amb un jutge…
Les mateixes responsabilitats que han demanat després de l’accident del Metro amb tants veins i veines que encara ploren les conseqüències, a l’igual que les famílies dels militars de l’accident del Yakolev, sí, les mateixes responsabilitats, és a dir, la mesura de sempre, cap per a mí i totes per a ZP.
Sabeu que vos dic? Que n’estic fins ahí… de tots aquestos cares (això sí és ciment del bó) que menyspreen a la ciutadania a diari.
Molta gran escenografia (possiblement a carreg d’Orange Market i filials) i res de profit per als barris i els ciutadans, on estan els diners de la dependència?, de la formació?, de la sanitat?… pot ser navegant amb la copa Amèrica, o –perdoneu- cagant als wàters del papa i correguent amb la fòrmula 1, mentre senyorets i senyoretes boten i corren a cavall, lamentable si es traguem tot açò.
Vos dic: per mí que no quede, jo faré el que puga per a parar-lis els peus, jo sé per a qui dóne i donaré el meu vot, no seré còmplice.
I amb aquest pensament deu gitar-se Rajoy tots els dies, malgrat què, al dia següent, s’alce i, amb tota la barra, siga capaç de no demanar la dimissió de cap dels seus benvolguts companys…
Clar, pot ser hagen malbaratat recursos públics, suposadament, o acceptat regalets de moda, suposadament, però aquestes “faltes” són sòlament errades d’apreciació (…JA!).
De ben segur que si hagueren fet altres coses de veritat greus, es demanarien responsabilitats… com ara anar-s’en de cacera amb un jutge…
Les mateixes responsabilitats que han demanat després de l’accident del Metro amb tants veins i veines que encara ploren les conseqüències, a l’igual que les famílies dels militars de l’accident del Yakolev, sí, les mateixes responsabilitats, és a dir, la mesura de sempre, cap per a mí i totes per a ZP.
Sabeu que vos dic? Que n’estic fins ahí… de tots aquestos cares (això sí és ciment del bó) que menyspreen a la ciutadania a diari.
Molta gran escenografia (possiblement a carreg d’Orange Market i filials) i res de profit per als barris i els ciutadans, on estan els diners de la dependència?, de la formació?, de la sanitat?… pot ser navegant amb la copa Amèrica, o –perdoneu- cagant als wàters del papa i correguent amb la fòrmula 1, mentre senyorets i senyoretes boten i corren a cavall, lamentable si es traguem tot açò.
Vos dic: per mí que no quede, jo faré el que puga per a parar-lis els peus, jo sé per a qui dóne i donaré el meu vot, no seré còmplice.
jueves, 21 de mayo de 2009
I Cicle de Xerrades-Col·loqui
Amb la xerrada "Crisi, quina crisi?" a càrreg de Víctor Fuentes, Professor Titular de la Facultad d'Econòmiques de la Universitat de València, encetavem, el passat 25 d'abril, el primer Cicle de Xerrades-Col·loqui. El tema va tindre una gran acollida de públic i Víctor va fer un repàs als desgavells que ens han conduït a la situació actual i va argumentar sobre els indicadors de final de crisi.
El 14 de maig, vam poder comptar amb la inestimable presència de Miguel Soler, actual Director General de Formació Professional del Ministeri d'Educació, que ens va presentar la veritat sobre l'abusat Plà Bolònia i el nou Sistema Universitari de Graus, així com informació molt valuosa sobre la Formació Professional i el nou programa d'avaluació de la competència professional.
Properament, vos informarem de les següents Xerrades-Col·loqui, emperò un avanç temàtic: habitatge per a joves i no tan joves, cóm minimitzar la meva empremta ecològica, l'abús del territori per la indústria de la rajola... i d'altres més que podeu anar suggerint.
El 14 de maig, vam poder comptar amb la inestimable presència de Miguel Soler, actual Director General de Formació Professional del Ministeri d'Educació, que ens va presentar la veritat sobre l'abusat Plà Bolònia i el nou Sistema Universitari de Graus, així com informació molt valuosa sobre la Formació Professional i el nou programa d'avaluació de la competència professional.
Properament, vos informarem de les següents Xerrades-Col·loqui, emperò un avanç temàtic: habitatge per a joves i no tan joves, cóm minimitzar la meva empremta ecològica, l'abús del territori per la indústria de la rajola... i d'altres més que podeu anar suggerint.
Casa del Poble, Picanya
Carrer Verge del Carme, 12 -Picanya
Vos presentem la nova seu i vos esperem els dimarts i dijous de 19 fins a les 21h.
La seu obre les seues portes com un espai de trobada i d'intercanvi, al que vos convidem a vindre per a debatre sobre aquelles coses que de veritat ens interessen i sense intoxicar-nos amb les informacions que escoltem tots els dies.
Vos animem a participar als diferents espaïs: a la seu, als col·loquis-debat, al blog, a la web...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)